jueves, 31 de julio de 2014

Tesa. El despatx de don Baltasar de Garciherreros

Només em quedava per revisar la zona de la cuina que incloïa la sala d'estar que tant agradava a l'àvia i completava el cercle que el pis dibuixava al voltant del pati central.
La Remigia netejava verdura per al sopar, asseguda al costat de la taula de tapa de marbre que presidia la cuina.
-Què vols? -va preguntar sense alçar els ulls.
-Res, mirar.
La cuina era molt gran i podia ser un estudi dels avenços en material culinari dels últims anys. Al damunt del brillant fogó de carbó, original de la casa, hi havia el microones i una paella elèctrica. Dins de l'armari de fusta crua, una olla ràpida tafanejava a través de la reixeta de galliner de les seves portes. Un rentaplats s'amagava rere una cortina ratllada, sota de l'enorme safareig de pedra.
-Què hi ha en aquella porta?
-El rebost -va respondre tallant.
-I en aquella?
-El safareig i la meva habitació -va respondre impacient, i va afegir-: Però passa, filla, passa. No et quedis amb les ganes.
El safareig tenia, a més de la pila de granit, una rentadora i una assecadora i tots els trastos de planxar ordenats meticulosament en un prestatge. L'habitació de la Remigia era la més sòbria de la casa, només un llit estret, un armari desnodrit i una cadira. L'única decoració eren unes estampes i algunes fotos clavades amb xinxetes damunt del capçal. Rere d'una cortina, un vàter, una dutxa i un lavabo.

Pilar Molina Llorente (2013): Tesa. El despatx de don Baltasar de Garciherreros. Edebé. Premi Edebé de literatura juvenil: Barcelona. Págines 34-35.

Información sobre la obra en CANAL LECTOR: CLICA AQUÍ.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

ENGRANDEIX EL TEXT